Tirada Cartucho de Oro – Flix (2 de Juliol de 2017) |

(50 Plats (+25 de desempat), 2 camps, 5 puestos (FU))
(Resultat: 3er (24+23 / 50)+(23 desempat))

Tirada organitzada pel camp de tir «Verge del Remei» de Flix, que es realitza cada any amb una gran afluència de tiradors, degut principalment al primer premi, una reproducció d’un cartutxo d’or. Un event diferent per molts motius, el més destacat l’acompanyament: primer cop que m’asistia la meva parella *_*. També va estar la tirada amb més escopetes en la que he estat, 84 participants (de fets el límit de inscripcions, que s’havia tancat setmanes abans del dia en qüestió), on havent-me inscrit més de dues setmanes abans, em tocava a la escuadra 12 de 14.

En aquesta ocasió els camps estaven ben preparats, amb videomarcadors que informaven de les puntuacions de l’escuadra i el temps que es tardava a efectuar el tret. Aquest tipus de camps resulten un bon entrenament, ja que permeten medir i millorar el temps de reacció, punt clau en aquesta disciplina.

En el primer camp (el de baix) no hi havia res de terra passat el fossat, d’aquesta manera els plats sortíen directament contra un precipici, impossibilitant cap referència per a apuntar. El meu paper en aquest primer camp va estar batant bé, fallant únicament un sol plat, tot i la dificultat que representava les ràfegues de vent intermitents que hi havia aquell dia. Aquest 24 em va donar la calma (i l’alegría) per poder enfrontar el segon camp amb confiança.

El segon camp, situat en el punt més alt de la zona, formant un corredor d’arbres a esquerra i dreta del fosat que tallava el vent en els primers 15 metres de vol, era més dificil. La velocitat dels plats (o potser la seva percepció) feia que s’haguessi de disparar instintivament, sense apuntar. En aquest cas vaig mantenir la meva mitja de 23, que pel cas estava prou bé.

En ambdues tandes vaig fer la puntuació més alta de la escuadra, i tot i no esperar que un 47 em portessi al desempat, al final va resultat que vaig ser exactament el 6é tirador, última plaça que donava accès a la tirada de desempat. En aquesta participavem el guanyador final de la tirada (que havia fet 24 i 25), dos 48’s i la resta empatats a 47. La tirada de desempat, amb tiradors més cansats i ráfegues més fortes de vent, va ser disputada entre jo i Rafael Vargas, ja que el tirador de 49 havia falat 3 plats enels primers 15. Malauradament ambdós vam fallar 2 plats (jo seguits, als últims 8, cuan anava guanyant la absoluta), fet que va fer que perdessim la 1a posició, tenint que desempatar per la 2a. Tot i això, els nostres 23 van tornar a ser la puntuació més alta de l’escuadra de desempat, així que satisfet.